España
Italia 
United States 
Brasil 
Chile
Ecuador
Mexico
Colombia
Perú
United States
Sistema educatiu: Secretaria Municipal d’Educació de Rio de Janeiro /
Cursos amb Innovamat: 1r i 2n de primària
Pilot: 5 escoles públiques / Ampliació: 159 escoles públiques
Avaluació independent: Germina, amb finançament de la Fundação Lemann
Rio de Janeiro és una ciutat plena de vida. I també és on hi ha una de les xarxes públiques d’educació més grans de l’Amèrica Llatina. El 2023, es van proposar un repte ambiciós: millorar la manera com els nens i nenes aprenen matemàtiques des dels primers cursos de primària.
La Secretaria Municipal d’Educació de Rio de Janeiro gestiona més de 1.500 escoles i acompanya l’aprenentatge de centenars de milers d’alumnes. En un context així, qualsevol canvi educatiu ha de ser curós, mesurable i sostenible. Per això, quan la ciutat va decidir explorar nous camins per ensenyar matemàtiques, el punt de partida va ser clar: començar amb un pilot petit, observar què passava a les aules i avaluar-lo amb una mirada independent.
Així va néixer la col·laboració entre SME-Rio, Innovamat, Fundação Lemann i el centre de recerca Germina.
«Els nens estan més interessats, més motivats. Tenen un raonament lògic més ràpid que fins i tot els permet aplicar les matemàtiques en altres disciplines.»
Evelin, agent GRA de 2n CRE de SME de Rio de Janeiro
El projecte va començar en 5 escoles públiques de Rio de Janeiro, amb alumnes de 1r i 2n de primària. L’objectiu no era només portar un canvi de recursos per a l’aula, sinó comprovar si una visió de les matemàtiques basada en la comprensió, la manipulació, el diàleg i la resolució de problemes podia encaixar en la realitat quotidiana de les escoles públiques de la ciutat.
Abans de començar, Germina, una organització independent de recerca educativa, va analitzar la situació de partida. La realitat que van trobar encara era comuna en molts sistemes educatius: classes de matemàtiques principalment centrades en un únic recurs, amb poca exploració, poca conversa matemàtica entre alumnes i menys oportunitats per construir els conceptes a partir de l’experiència.
El repte, per tant, no era pas petit. Es tractava d’introduir noves pràctiques a l’aula en què els alumnes pensin de debò, estiguin actius mentalment, argumentin, descobreixin estratègies i puguin gaudir de les matemàtiques.
«Els nens poden argumentar, raonar, discernir. Així que es tracta de resoldre problemes. Això és un gran benefici per a la vida.» – Simone Cabral, coordinadora pedagògica de l’E.M. Capistrano da Abreu.
Quan van començar a introduir els recursos d’Innovamat, les aules van començar a funcionar d’una manera diferent. Les sessions convidaven els alumnes a manipular materials, discutir estratègies amb els companys i buscar diferents camins per arribar a una solució.
L’Ana Paula Calmon, professora de l’escola E.M. Pedro Ernesto, ho resumeix amb una imatge molt potent:
«Innovamat ha enriquit encara més les classes. Tenim més opcions pel que fa a materials i més oportunitats de pràctica i treball.»
Aquest canvi no només es veia en les activitats. També es veia en l’actitud dels alumnes. Nens que abans participaven poc van començar a aixecar la mà i a explicar com ho havien pensat.
Les matemàtiques van deixar de ser únicament una resposta correcta per convertir-se en una conversa.
Un dels aspectes més valorats pels docents va ser que la proposta permet atendre diferents ritmes d’aprenentatge sense renunciar a la profunditat matemàtica. Cada alumne pot acostar-se al repte des del seu punt de partida i, alhora, continuar avançant cap a estratègies cada vegada més eficients.
Un dels aprenentatges més importants del pilot va ser que els canvis no passen només per introduir un recurs nou. Passen quan els docents es fan seva la proposta i la converteixen en una experiència viva a l’aula. En paraules de l’Amanda Oliveira, coordinadora pedagògica a l’E.M. Pedro Ernesto:
«Quan veig que la meva pràctica està canviant, crec que estem creixent.»
L’avaluació de Germina va mostrar que, a les escoles que van implementar Innovamat, va augmentar l’ús de recursos físics i digitals, es van proposar més situacions d’aprenentatge actiu i es va oferir més feedback estructurat als alumnes.
És a dir, va canviar la manera d’ensenyar. I quan canvia la manera d’ensenyar, també canvia la manera com els alumnes es relacionen amb les matemàtiques.
Els docents van observar més implicació, més curiositat i més disposició a ser persistents quan alguna cosa no sortia a la primera. En lloc d’esperar una explicació tancada, els alumnes van començar a construir sentit i a argumentar que podia haver-hi més d’una estratègia vàlida per resoldre un problema.
«Els resultats del pilot, després de dos anys d’implementació, estan entre els més eficaços de la literatura sobre avaluació d’impacte de programes educatius orientats a la millora de l’aprenentatge matemàtic en els primers cursos de primària.»
Marco Pepe, investigador principal de Germina
Des de l’inici, el pilot es va dissenyar amb la condició que s’havia d’avaluar de manera independent. Germina va liderar l’estudi amb dades externes a Innovamat i amb una metodologia que permetés comparar l’evolució de les escoles que feien servir la proposta amb la d’escoles similars que no la feien servir.
Els primers resultats van apuntar a una cosa important: durant el primer any, el canvi més visible era a l’aula. Els docents van notar un canvi real en la seva manera d’ensenyar, que reforçava la confiança en els alumnes. I, després de dos anys d’implementació, també van arribar els resultats en aprenentatge.
A les 5 escoles del pilot inicial, els alumnes de 2n i 3r van obtenir millores significatives en matemàtiques: +0,16 desviacions estàndard a 2n i +0,20 a 3r.
La conclusió era prudent, però prometedora: quan la implementació s’acompanya, s’avalua i es manté en el temps, els canvis a l’aula es poden traduir en millors aprenentatges.
Amb els primers resultats sobre la taula, la Secretaria Municipal d’Educació de Rio va decidir ampliar el programa de 5 a 159 escoles públiques. Es tractava d’escalar una experiència que ja havia mostrat senyals sòlids.
«Avui podem oferir aquest projecte a més de 150 escoles públiques repartides per Rio de Janeiro. Estic content que puguem donar suport a Rio en l’objectiu de convertir-se en la capital de les matemàtiques.»
Thiago Rossetto, director general d’Innovamat Brasil
Però aquesta ampliació també reflectia una convicció compartida: millorar l’educació matemàtica en un sistema públic requereix temps, rigor i col·laboració. No n’hi ha prou amb lliurar materials. Cal acompanyar els docents, escoltar les necessitats de les escoles i mesurar què passa per ajustar constantment el camí.
En paraules de l’Andreu Dotti Boada, CEO i fundador d’Innovamat: «Perquè aprendre matemàtiques és una necessitat global.»
Aquest canvi no hauria estat possible sense la implicació, la passió i el compromís de tants mestres que ens han obert les portes de les seves aules. El seu esforç és el motor que ens inspira a continuar treballant perquè aquesta missió arribi a moltes més aules del Brasil.
