Pot un programa de matemàtiques canviar realment l’aprenentatge?

Què sabem sobre l’impacte dels materials i programes de matemàtiques en l’aprenentatge? La investigació acumulada des de principis d’aquest segle ofereix una conclusió general: els materials curriculars poden millorar els resultats, però els seus efectes solen ser moderats i depenen en gran mesura de com s’implementen. A més, encara sabem molt menys del desitjable sobre quins programes funcionen, per a qui i en quines condicions. La revisió de l’evidència disponible permet extreure les següents conclusions:

• L’evidència rigorosa continua sent escassa. La major part procedeix dels Estats Units i, fins i tot allà, molts programes àmpliament utilitzats mai han estat avaluats amb dissenys capaços d’estimar de manera convincent el seu impacte. 
• Obtenir evidència causal és costós i difícil. Una avaluació rigorosa pot requerir diversos anys, milers d’estudiants, nombroses escoles, finançament considerable i centres disposats a acceptar que l’assignació dels programes es determini de manera aleatòria. 
• Quan es detecten millores, solen ser moderades, però poden ser rellevants a gran escala. Els metaanàlisis situen l’avantatge mitjà de substituir uns materials curriculars per uns altres al voltant de +0,05 a +0,10 desviacions estàndard (SD). Entre els estudis revisats per What Works Clearinghouse i Evidence for ESSA, la mitjana és de +0,13 SD. Són efectes modestos, però la comparació no és entre rebre o no rebre ensenyament: el grup de control continua utilitzant els seus materials habituals. Per tant, aquestes xifres representen la millora addicional atribuïble a substituir una alternativa per una altra. Si ambdues tenen costos similars, fins i tot una millora moderada pot resultar important quan arriba a tots els alumnes. 
• Un mateix programa pot produir resultats diferents segons on, com i contra què s’avaluï. L’impacte observat depèn de la qualitat de l’alternativa utilitzada pel grup de comparació, de la prova emprada per mesurar l’aprenentatge, del temps transcorregut des de la intervenció i de la qualitat de la implementació. Les avaluacions molt alineades amb el contingut del programa solen trobar efectes majors que les proves externes, i part de les millores pot disminuir amb el temps. 
• Els materials funcionen millor quan van acompanyats de formació docent vinculada a la pràctica. Els estudis sintetitzats per Pellegrini et al. (2021) i Lynch et al. (2019) troben mesures d’efecte superiors quan la intervenció combina materials curriculars amb acompanyament i desenvolupament professional (la mesura de l’efecte creix entre +0.08 i 0.10 SD). L’evidència suggereix que lliurar bons materials no n’hi ha prou: ajudar el professorat a utilitzar-los bé n’augmenta l’impacte.

• L’equilibri entre el cost i el benefici. Intervencions intensives com la tutoria o el treball en petits grups obtenen, de mitjana, efectes alts. Una cosa semblant passa amb el coaching. Aquestes intervencions requereixen, però, molts més recursos humans i són difícils d’estendre. Els materials curriculars acompanyats de formació produeixen efectes menors per alumne, però poden arribar a pràcticament totes les aules i fer-ho amb un cost addicional relativament baix.