El sofà més famós de les matemàtiques… per fi té lloc!

Indica en qué estado te encuentras para ver el contenido específico

Comencem amb una gran notícia per al món matemàtic: l’històric «problema del sofà», plantejat per primera vegada el 1966 i que durant dècades ha desconcertat matemàtics de tot el món, per fi s’ha resolt.
A simple vista, sembla un repte de lògica pràctica: «Imagina un passadís en forma de L, amb dos segments rectes units per una cantonada de 90°. La pregunta és: quin és l’objecte de més àrea que pot travessar el passadís i girar la cantonada sense deformar-se? No es permet alçar-lo, inclinar-lo ni deformar-lo, només fer-lo lliscar.

Podríem pensar que la millor opció és un quadrat que encaixi just en l’amplada del passadís. Però les matemàtiques —com tantes vegades— ens conviden a pensar més enllà.
Des que el matemàtic Leo Moser va formular el problema el 1966, s’han proposat múltiples solucions. El 1992, Joseph Gerver va dissenyar una forma summament precisa —i poc intuïtiva— que semblava ser la millor candidata. Tenia una forma corba, simètrica i complexa, amb diverses peces connectades suaument, gairebé com una figura d’art abstracte.
El 2024, el matemàtic Jineon Baek va aconseguir demostrar que la forma proposada per Gerver era la solució òptima al problema del sofà. Això vol dir que no hi ha cap figura més gran que pugui superar aquesta àrea i que a més pugui girar la cantonada del passadís sense dificultat.
Com es mostra a la imatge, la solució òptima és aproximadament 2,21 vegades més gran que un quadrat de la mateixa amplada que el passadís.

Així que ja ho saps: la pròxima vegada que intentis moure un sofà o un moble per un passadís estret, recorda que coneixes l’àrea que hauria de tenir.