La preparació d’una sessió de matemàtiques: decisions invisibles, impacte real

02/01/2026|11 min de lectura

La preparació d’una sessió de matemàtiques: decisions invisibles, impacte real

Què és el primer que et ve al cap quan et prepares per a la pròxima sessió? Preparar una bona classe de matemàtiques requereix molt més «espai mental» del que la gent s’imagina. Especialment quan les matemàtiques són només una de les moltes assignatures que gestionem en el nostre dia a dia.

No obstant això, aquesta fase d’anticipació (Smith i Stein, 2016), sovint invisible des de fora, és determinant. La preparació són els fonaments; té un impacte directe en la qualitat de les oportunitats d’aprenentatge que es generaran després a l’aula. Per això, abans de veure què passa a classe, ens aturarem a veure com preparar-la per treure-li tot el suc.

El nostre full de ruta: la guia didàctica

Quan volem portar una activitat a classe, és important anticipar, tenir clars els objectius i les solucions, les estratègies, les interaccions que podran sorgir. Actualment, hi ha diferents propostes basades en evidències científiques i fetes per mestres experts que ens poden ajudar a fer aquesta feina a través de les guies didàctiques.

Però compte! Igual que passa en la lectura de qualsevol text, llegir i comprendre no són el mateix, i requereixen un nivell d’esforç diferent. Les haurem de llegir a consciència. No és el mateix saber de què va l’activitat que comprendre’n l’objectiu d’aprenentatge, el concepte matemàtic que es treballarà, anticipar dificultats, planificar la gestió del temps i de les possibles converses matemàtiques, connectar amb els coneixements previs dels alumnes, etc. Aquesta diferència determina directament la riquesa de la sessió i augmenta les possibilitats que els alumnes aprofitin al màxim les oportunitats d’aprenentatge generades.

Per això, la preparació de la sessió és clau: exigeix anar més enllà de la guia didàctica i recolzar-se en una base de coneixement matemàtic, didàctic i pedagògic (inclosa la gestió d’aula). I això requereix espais i recursos específics de formació docent que permetin transformar «el que posa» a la guia en decisions d’ensenyament efectives.

Com preparar-se amb sentit una sessió

Per posar-nos en situació, imaginem que demà ens toca una sessió que té com a objectiu d’aprenentatge treballar la longitud amb unitats de mesura no convencionals.

Resum de l’activitat

En aquesta sessió, els alumnes mesuren objectes de l’entorn utilitzant el cos i constaten diferències en les unitats emprades.

En gran grup, mesuraran la longitud de la pissarra amb el cos.
En petits grups, mesuraran la longitud de les taules amb diferents parts del cos.
Individualment, mesuraran la longitud de diferents objectes al quadern.

Aquí et proposo alguns punts per passar d’una simple lectura de la guia a comprendre-la bé:

1. Contextualitzar:

D’on venim? Abans d’endinsar-nos en l’activitat d’avui, mirem enrere: Han treballat anteriorment conceptes de mesura? Han comparat objectes directament? Saber això ens permet connectar el nou repte amb allò que ja saben, donant-los seguretat i sentit, ja que una situació d’aprenentatge és potencialment rica quan permet connectar amb coneixements previs dels alumnes i generar nou coneixement.

2. Definir «les ulleres» del docent:

Els objectius d’aprenentatge estan escrits, sí, però nosaltres els hem de comprendre amb profunditat. És a dir, anar dos passos per davant del que ha d’aprendre l’alumne i dominar les estratègies didàctiques que l’ajudaran a comprendre.

En aquesta sessió de mesura, per exemple, què busco realment? Com a docent, he de tenir clar que abans de mesurar amb unitats convencionals i instruments, l’alumnat s’aproxima a la idea de mesurar des de la comparació directa i indirecta i, després, des de l’ús d’unitats no convencionals, com els pams o els peus. En aquesta fase, sorgeix la necessitat de consensuar l’ús d’unitats i instruments. Si no tinc present aquesta trajectòria d’aprenentatge, és fàcil que la preparació es converteixi en una suma de decisions aïllades.

I no ens oblidem dels processos matemàtics. Si, com a docent, no comprenc què significa resoldre problemes o raonar, segurament no ho promouré a l’aula i no formularé preguntes per fer emergir aquests processos (per què?, com ho has pensat?, què creus que passarà si…?, per què passa això?…).

3. Anticipació:

Aquí apareix un punt veritablement decisiu: anticipar-se a allò que pot passar a l’aula. Entendre quines activitats es proposen al quadern de l’alumne, quines preguntes podem fer, quines situacions poden sorgir. Això ens permet tenir el futur més present.

Per posar-ho en pràctica et proposo algunes accions:

Resol les activitats prèviament: per exemple, si quan provo de mesurar la ploma del quadern amb les pinces de la roba m’adono que la pinça es pot col·locar de maneres diferents, això determinarà la unitat de mesura i pot generar una conversa rica a l’aula.
Preveu com faràs servir l’espai per fer l’activitat: la guia et proposa treure els alumnes a la pissarra? Seure a terra per treballar en cercle?…
Tingues molt clars quins són els moments clau de la sessió, les preguntes clau que faràs o quan prestaràs especial atenció a les intervencions dels alumnes (és impossible estar alerta durant tota la sessió!).

Visualitza com es distribuirà la classe i què ens diu la guia sobre això: Com distribuïm el temps? Comencem en gran grup i després passem a petits grups? En quin moment exacte repartim el material perquè no sigui un element de distracció? Tenir clar com guiarem aquesta exploració és vital perquè es generin el màxim d’oportunitats d’aprenentatge.

Un cop tenim aquest esquema mental clar, els objectius definits i les possibles dificultats anticipades… Estem preparats per entrar a l’aula!

Entrem a les aules

I apareix la gran pregunta: el que imaginem abans de començar s’assembla al que acaba passant de debò? Doncs vegem aquesta sessió que vaig dur a terme:

La sessió arrenca amb un repte: quants alumnes necessitarem per mesurar la longitud de la pissarra? El que busquem aquí no és només que conjecturin, sinó que ens justifiquin el perquè: com ho han pensat. I després comprovar-ho.

Però, què passa quan la situació canvia? Per exemple, si en lloc de col·locar-se junts, els alumnes se situen separats. Abans de comprovar-ho, els llanço la pregunta: «Què creieu que passarà ara?». I aquí tornen a aparèixer conjectures. Els alumnes pensen i justifiquen les seves respostes abans de comprovar-les. Mentre argumenten, jo ofereixo el vocabulari matemàtic precís i els ajudo a associar cada idea amb una paraula. Aquest pas és important, perquè és difícil emprar el terme correcte si ningú et dona les paraules per fer-ho.

Després d’aquest primer diàleg en gran grup, proposo activitats per continuar experimentant, però aquesta vegada en grups reduïts. I un punt important. Limito el temps d’experimentació a 5 minuts. D’aquesta manera, promoc que els alumnes busquin les estratègies més eficients per resoldre la situació.

I després d’una bona estona de conversa, de conjecturar, argumentar, comprovar les conjectures i connectar idees, arriba el moment del treball individual als quaderns. Just en aquest moment decideixo donar-los el quadern, i no abans. Així controlo el material que utilitzen els alumnes en cada moment. I després del registre individual, s’ha acabat la sessió.

I un cop acaba la sessió, què?

En la pràctica docent, l’hàbit de reflexionar és clau: preguntar-se per què els alumnes mostren errors o dificultats concretes, preguntar-se si aquestes estan relacionades amb els models didàctics que fem servir, conèixer altres models que ajudin a evitar aquests errors o dificultats… Sabem que els temps no ajuden a desenvolupar aquest hàbit i que fer-ho individualment tampoc no és senzill, però no per això cal deixar de fer-ho.

Per això, per tancar amb l’article, vull mostrar-te la meva reflexió amb dos gràfics que resumeixen el que va succeir a l’aula. No espero que hagis de fer-los tu sempre que acabes les sessions. En absolut. Però ara m’ajuden a reflectir les preguntes i reflexions que ens hauríem de fer en acabar una classe.

En aquest primer gràfic, podem fer una comparació clara entre la durada de cada activitat que proposava la guia didàctica, la que vam planificar i la que va passar realment. Com podem veure, el temps de conversa després de mesurar la pissarra es va allargar més del previst, perquè el repte va acabar generant un diàleg molt ric i vaig decidir no tallar-lo. Això va fer que al final hagués de reduir el temps a 5 minuts per contrastar estratègies de com havien mesurat la taula.

M’hauria agradat fer un tancament final de la sessió completa, aquell en què compartim estratègies finals i institucionalitzem quines han estat les més eficaces. Tot i això, els objectius d’aprenentatge s’han complert, i sé que és un contingut que reprendran en un futur.

En aquest segon gràfic es reforcen diverses idees. D’una banda, pel que fa als continguts, tot i que el focus era la mesura, van anar apareixent de manera natural moltes connexions entre conceptes de numeració i càlcul.

Pel que fa als processos, van sorgir oportunitats per treballar tres d’ells (Raonament i prova, Resolució de problemes, Connexions). D’altra banda, si ens fixem en el tipus d’interaccions, s’observa el joc d’agrupacions, que em va permetre crear diferents nivells de comunicació matemàtica (reflexió individual, diàleg entre iguals i discussions en gran grup guiades pel mestre).

I això ens deixa una conclusió senzilla però important: planificar i anticipar-se és clau, però encara ho és més saber adaptar-se. Conèixer bé el grup, entendre què necessites treballar, preparar el camí i marcar-te objectius d’aprenentatge clars et dona la seguretat per flexibilitzar temps sense perdre el rumb.

Preguntes per reflexionar sobre la teva sessió

Per tancar, finalitzo amb unes quantes preguntes que et pots fer per mirar la teva sessió amb més intenció i per preparar-te les següents:

Quant han parlat els alumnes? Quant he parlat jo com a docent?
Com han estat les intervencions dels alumnes? Han estat per preguntar què han de fer, per exemple? O han estat per compartir raonaments? Per compartir estratègies?
Com han estat les meves intervencions com a mestra? He invertit gran part del temps en explicar? O gran part del temps he estat qüestionant?
El grup ha assolit l’objectiu d’aprenentatge? Quin percentatge no l’ha assolit? Un 20%? Un 50%?
Quin és l’impacte de no «haver-ho comprès»? Era la primera sessió en què treballaven el contingut? O ja l’havien treballat en diverses sessions i els alumnes continuen mostrant dificultats? Quant m’he allunyat o apropat a la preparació de la sessió? He pres decisions amb criteri?

Si vols aprofundir-ne més, et recomano veure aquest webinari, en què analitzem la sessió completa i observem punts de millora:

I aquí tota la llista de reproducció completa perquè puguis entrar a més aules de matemàtiques🙂