España 
Italia 
United States 
Brasil 
Chile
Ecuador
Mexico
Colombia
Perú
En els últims anys, el debat sobre els deures ha estat recurrent. Com a claustre, la pregunta és doble: Hem d’enviar tasques per a casa? I, si ho fem, com ens assegurem que siguin realment efectives per a l’aprenentatge?
Des d’Innovamat, el nostre focus principal sempre ha estat desenvolupar una proposta per dur a terme a l’aula. Al cap i a la fi, és allí on el pensament matemàtic es sembra i es cultiva.
No obstant això, com a fruit de la nostra col·laboració amb diferents centres i famílies, hem identificat una demanda per part d’alguns d’ells que va més enllà del treball que realitzem a l’aula: la necessitat de comptar amb tasques per a casa que no només serveixin com pràctica addicional, sinó que obrin una finestra estructurada a les famílies i els permetin comprendre millor com els nens i nenes aprenen matemàtiques.
L’estructura de la nova Pràctica extra
La proposta de Pràctica extra consisteix en un recurs per sessió, que s’inclou tant en el Laboratori dels Números com en Aventures.
Aquesta pràctica s’ofereix en totes les sessions de 3r a 6è de primària, que són els cursos de primària que se centren de manera més directa en la institucionalització i automatització de certs continguts i estratègies, i on hi ha una major demanda de recursos per generar un hàbit de pràctica fora de l’escola.
La filosofia darrere d’aquest nou recurs
És fonamental entendre que aquesta pràctica extra mai no pretén substituir els moments essencials de l’aula: la construcció activa del coneixement i la institucionalització dels conceptes. L’aula és l’espai on, a través del diàleg i l’exploració guiada, es descobreix el sentit matemàtic. Per la seva part, la pràctica a casa no ha de ser el lloc per a la sembra d’idees noves, sinó el reg constant que permet a l’alumnat guanyar fluïdesa i automatitzar a través d’una major exposició a situacions de pràctica.
Però, com ens assegurem que aquest «reg» sigui veritablement ric i efectiu?
La clau està en la coherència. Igual que les guies didàctiques i recursos d’aula han d’apostar per promoure l’aprenentatge a través d’activitats i tasques que conviden a observar, raonar, connectar i reflexionar, la pràctica per a casa ha d’estar dissenyada sota la mateixa òptica.
La clau no és oferir un full ple de càlculs mecànics o exercicis reproductius. Es tracta de proporcionar una oportunitat complementària per consolidar continguts, alhora que es mobilitzen i posen en pràctica diferents processos matemàtics.
Fixeu-vos en la diferència entre aquests dos casos. En lloc de demanar a l’alumnat que resolgui una llista d’operacions additives, els animem a completar cascades numèriques on han de raonar per on començar, el tipus d’operació que necessiten realitzar (suma o resta) i l’estratègia que volen usar per resoldre-la.
Fixem-nos també en aquest altre exemple. En lloc de classificar figures ja donades, els plantegem la cerca de triangles en un geoplà, convidant-los a reflexionar sobre la relació entre el nombre de costats iguals i el nombre d’eixos de simetria. L’objectiu no és només practicar vocabulari geomètric i la representació de triangles que compleixin unes condicions donades, sinó que també es pretén que l’alumnat s’adoni d’una regularitat que caracteritza aquests polígons: si tenen dos costats iguals i un de diferent, sempre tenen un únic eix de simetria. D’altra banda, si tots els seus costats són desiguals, mai no tenen eixos de simetria.
Apostar per l’autonomia
La proposta de pràctica extra s’ha dissenyat perquè sigui accessible i autònoma per als alumnes. Per això, cada pàgina compta amb elements de suport que els guien en el seu treball individual:
- Textos introductors: Apel·len directament a l’alumne i li especifiquen què pot esperar d’aquesta pràctica extra. A més, en alguns casos (com en les sessions de pràctica d’estimació), posen de manifest la necessitat de practicar i comprendre millor el contingut sobre el qual estarà treballant.
- Enunciats clars: Són curts i comprensibles, i de vegades inclouen exemples resolts que ajuden el nen o nena a comprendre millor el que ha de fer.
- Ajudes directes: S’ofereixen ajudes o referències directes als continguts treballats a classe. Per exemple, en les primeres pràctiques de conversions entre unitats de mesura, s’inclouen referències que ajuden a resoldre les activitats amb major facilitat.
- Guia per a l’autovalidació: Finalment, també s’inclouen preguntes d’autovalidació que guien l’alumne a detectar possibles errors sense necessitat de recórrer a un adult. Per exemple:
Com usar la Pràctica extra
El propòsit de la pràctica és que els alumnes tinguin més oportunitats de les que es donen a l’aula per consolidar el seu aprenentatge. No obstant això, és crucial que aquest objectiu sigui percebut pels alumnes.
Si la pràctica es veu com un tràmit o una eina de control, es corre el risc que l’alumne recorri a mètodes que perjudiquin el seu aprenentatge, com copiar o l’aplicació automàtica de procediments.
Per evitar-ho, considera aquests punts clau:
- Sigues selectiu: Que hi hagi una proposta de pràctica per a cada sessió no implica que s’hagi d’enviar sempre. Envia la pràctica que consideris necessària en cada situació.
- Considera el context: tingues en compte el nombre d’hores que l’alumne ja passa a l’escola, la necessitat d’equilibri entre les diferents matèries i les condicions individuals de cada alumne per poder realitzar la tasca fora de l’horari escolar.
- La dedicació és el que compta: L’interès dedicat a cada pràctica és un factor més important per a l’aprenentatge que la quantitat de pràctiques que completen.
- Seguiment conscient: Un seguiment conscient fa que l’alumne mostri més interès. D’aquesta manera, podrà aprofitar aquest recurs per millorar el seu aprenentatge, veient el valor del treball realitzat i no només la possible qualificació o penalització per no fer-ho.
- Fomenta la discussió: Utilitza algunes activitats enviades a casa per fer posades en comú o discussions a classe, això sí, sense deixar de banda les sessions que permeten construir coneixement i institucionalitzar-lo. La reflexió col·lectiva fomenta que la pràctica cobri un sentit real en la dinàmica de l’aula.
Una nova finestra per a famílies interessades
Per facilitar la comunicació amb les famílies i assegurar que disposin d’eines per comprendre millor el que s’espera dels nens i nenes, hem dissenyat dos recursos principals que acompanyen les propostes de pràctica:
Solucionari comentat
Totes les propostes de pràctica disposen d’un solucionari accessible mitjançant un codi QR. Aquest no només ofereix la resposta a les tasques plantejades, sinó que sovint inclou explicacions que ajuden a comprendre:
- El propòsit de les tasques.
- Les possibles estratègies i raonaments que esperem que sorgeixin.
Pàgines explicatives d’estratègies
Hem dissenyat pàgines explicatives que acompanyen algunes propostes concretes i descriuen estratègies clau (com fets coneguts-fets derivats, l’estratègia de salts, etc.) així com factors importants que, donada la pròpia experiència escolar, poden generar dubtes (com, per exemple, l’ordre en què es construeixen les taules de multiplicar). Aquest recurs està principalment orientat a aquelles famílies que:
- No estiguin familiaritzades amb les diferents estratègies.
- Vulguin comprendre amb major profunditat com treballem i per què ho fem.
Exemple de pàgina explicativa sobre l’estratègia de salts.
Si vols saber més…
Si vols saber més sobre el paper de la pràctica per a casa i com podem maximitzar la seva efectivitat, et recomanem llegir l’article Quin és el paper dels deures? Com dissenyar-los perquè siguin efectius en la consolidació del coneixement de Cecilia Calvo, doctora en Didàctica de les Matemàtiques.
