España 
Italia 
United States 
Brasil 
Chile
Ecuador
Mexico
Colombia
Perú
Al llarg dels anys, institucions de tot el món han contribuït a la investigació educativa a través dels seus resultats, descobriments i propostes concretes per a l’aula. A Innovamat som fidels defensores de la investigació al servei de l’educació. Per això, moltes d’aquestes institucions són referents i font dels principis didàctics de la proposta.
Avui volem parlar-te amb més detall d’una d’elles, el NCTM (National Council of Teachers of Mathematics). Així que segueix llegint i coneix totes les seves contribucions en la comunitat educativa.
Què és el NCTM? Així és el referent global en educació matemàtica
El NCTM és una organització nord-americana dedicada a millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques. Fundada el 1920, desenvolupa estàndards i materials didàctics, i organitza conferències i esdeveniments amb l’objectiu de promoure l’ensenyament efectiu de les matemàtiques en tots els nivells.
La influència del NCTM s’estén més enllà dels EUA. I és que entre totes les iniciatives que realitzen, cada any organitzen un congrés on investigadors i experts comparteixen els últims resultats de les seves investigacions i totes les innovacions en l’ensenyament de les matemàtiques. Així és el congrés anual del NCTM:
Congrés anual del NCTM: Una cita obligada per als docents de matemàtiques
El congrés anual del NCTM és l’esdeveniment més important dels Estats Units en l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques. Cada any, milers de docents, investigadors i experts de tot el món es reuneixen per compartir les últimes investigacions i tendències en educació matemàtica.
Durant aquest mes de setembre, es va celebrar l’edició d’aquest any, 2024. La ciutat de Chicago va rebre més de 8000 assistents, interessats a conèixer totes les novetats. Fins i tot, alguns membres de l’equip didàctic hi vam anar. Ens van esperar 4 jornades plenes de tallers i conferències de grans referents com Jennifer Bay-Williams, Peter Lidjedahl, Rachel Lamber, i molts més!
I no només això, vam aprofitar el viatge per convertir-nos en reporteres i compartir amb vosaltres un resum de les tendències i novetats en cinc importants àmbits de l’educació matemàtica:
- Building Thinking Classrooms
- Els processos matemàtics
- Els continguts matemàtics
- La dimensió socioemocional
- La formació docent
Així que, anem per feina!
Com aconseguir aules d’aprenentatge profund on els alumnes pensin (Building Thinking Classrooms)
Et sona el concepte de Building Thinking Classrooms? En els últims anys, ha estat una de les tendències més sentides, gràcies al llibre homònim de Peter Lidjedahl. Aquesta idea se centra en el fet de fomentar ambients de classe en què els alumnes estiguin actius, pensin i raonin, amb l’objectiu de crear una imatge molt més positiva de les matemàtiques.
Aquesta convicció de fer pensar l’alumnat va ser (és i serà) un tema molt rellevant, i per això moltes de les conferències s’hi van centrar. Destaquem-ne una en concret: Reasoning Routines That Develop Individual and Collective Brilliance and Agency Through Discourse, de les educadores Amy Lucenta i Grace Kelemanik. Van subratllar la importància de crear rutines de pensament i així ajudar els alumnes a millorar el seu raonament matemàtic. D’aquesta manera, construïm hàbits de pensament matemàtic en lloc de simplement obtenir respostes correctes.
Posant el focus en els processos matemàtics
Un altre tema molt sonat i que any rere any guanya força és el dels processos matemàtics. En aquest apartat, llistarem algunes de les conferències que més ens van interessar al respecte.
- Resolució de problemes
A The first day of School, Howard “Howie” Hua va destacar la importància de com presentem els problemes als estudiants per aconseguir la seva implicació, especialment durant els primers dies de classe. Howie va explicar que dissenyar activitats atractives és clau per captar el seu interès. A més, va subratllar que l’ús de preguntes riques fomenta la participació activa dels alumnes i els permet desenvolupar habilitats per resoldre problemes.
- Connexions
Sobre conexiones, destaquem la conferència de Graham Fletcher Finding the Through Line: Intentionally Building Meaningful Connections Through Task Sequence. Aquesta xerrada se centra a destacar la importància d’organitzar i seleccionar les tasques que presentem als nostres alumnes de manera deliberada. D’aquesta manera, poden fer connexions entre els seus coneixements previs amb nous conceptes, i així fomentar un aprenentatge més profund, en lloc de presentar les matemàtiques com a temes aïllats.
- Raonament i prova
Coneixes a Jo Boaler? És una de les figures més emblemàtiques en l’aprenentatge de les matemàtiques. La seva ponència Math-ish. Enchant Your Students With the ‘ish’ Version of Maths!, es va centrar en el conflicte de fact vs fluency. És a dir, va fer una distinció entre la fluïdesa matemàtica (fluency)—que promou la comprensió flexible i profunda dels números—i la simple memorització de fets matemàtics (fact). El seu objectiu va ser ressaltar com una ensenyança que prioritza la comprensió fomenta un aprenentatge més efectiu i equitatiu.
- Comunicació i representació
Per últim, volem destacar dues conferències que l’equip didàctic d’Innovamat va presentar al congrés. Ambdues es van centrar en la importància del procés de comunicació i representació, i en la necessitat d’analitzar les representacions dels alumnes.
En Beyond the Answer: Analyzing Representations to Understand Students’ Thinking, presentada per Albert Vilalta i Laura Morera, vam veure com obtenir evidències de les habilitats dels nostres alumnes, com els seus raonaments, les connexions que fan i com es comuniquen, a través de les seves representacions.
I en The Blank Page: Students Representations of Mathematical Thinking, presentada per Judith Fábrega, el focus va ser l’anàlisi de les creacions dels alumnes d’infantil a la làmina en blanc. Destacant què es podia veure tant a nivell de processos, com de continguts.
En continguts matemàtics també segueixen havent-hi novetats
No ens oblidem dels continguts! Com a base fonamental de l’aprenentatge de les matemàtiques, hi va haver conferències que van presentar-ne novetats. Dos dels temes més recents que s’han incorporat en els currículums de matemàtiques escolars són el pensament computacional i la ciència de dades i estadística (data science and statistics). Ambdós continguts tindran un paper fonamental en el futur (no gaire llunyà) i per això és important introduir-los en el dia a dia dels alumnes des de ja mateix.
Què hi ha de la dimensió socioemocional?
Al congrés també es va parlar de la dimensió socioemocional, un aspecte clau en l’ensenyament. Recuperant la idea de Building Thinking Classrooms, es va destacar la importància de crear un entorn a l’aula que fomenti la participació activa i el compromís de tots els estudiants. Aquest tipus d’entorn no només ajuda a fer que els estudiants entenguin millor els conceptes, sinó que també a fer-los sentir part de la classe.
Un concepte que es va mencionar amb freqüència va ser l’equitat. És a dir, és fonamental que cada estudiant se senti valorat i amb la capacitat de contribuir a la classe. Per aconseguir-ho, tots els alumnes han d’estar veritablement involucrats en el seu aprenentatge. Quan s’aconsegueix una aula on tots tenen l’oportunitat de compartir les seves idees i perspectives, es fomenta un sentiment de pertinença i millora la comprensió dels temes.
La formació docent: un motor per a l’excel·lència en l’ensenyament de les matemàtiques
Finalment, es va reivindicar la importància del rol del docent com a guies i facilitadors del coneixement. Moltes de les conferències van tractar el tema del Math coaching; és a dir, com orientar els docents a aplicar estratègies i dinàmiques d’aula per treure el màxim potencial dels seus alumnes.
Van remarcar que, encara que alguns mestres són més receptius al canvi que altres, és fonamental que tots treballin junts, es formin i s’alineïn amb la comunitat educativa per aconseguir que els alumnes tinguin un aprenentatge significatiu de les matemàtiques.
I fins l’any que ve!
En definitiva, això ha estat només una pinzellada de tot el que s’ha abordat. El Congrés Anual del NCTM ha demostrat ser una cita essencial per als docents de matemàtiques, oferint un espai per a l’intercanvi d’idees i bones pràctiques.
Al llarg de les jornades, es van abordar temes fonamentals per millorar l’ensenyament matemàtic; com la importància de fomentar el pensament matemàtic en els alumnes, la necessitat de centrar-se en els processos matemàtics per desenvolupar habilitats com la resolució de problemes o la capacitat de fer connexions; i la integració de continguts actualitzats, com el pensament computacional i la ciència de dades.
A més, es va destacar la rellevància de la dimensió socioemocional, creant entorns inclusius que promoguin l’equitat i la participació activa de tots els estudiants. I per últim, la formació del professorat es va reafirmar com un motor clau per a l’excel·lència educativa, subratllant la necessitat d’un aprenentatge col·laboratiu i continu entre docents.
