España 
Italia 
United States 
Brasil 
Chile
Ecuador
Mexico
Colombia
Perú
Hola de nou!
Aquesta setmana m’agradaria començar amb un dubte concret que ens ha fet arribar una mestra, després de fer un taller d’inici de curs que treballa principalment la cardinalitat del nombre 4.
“La sessió assumeix que tots els infants tenen la capacitat de comptar amb correspondència un a un i reconèixer els nombres. No obstant això, alguns alumnes tenen dificultats, ja que encara no saben els noms dels nombres i els costa realitzar el comptatge. Sento que hem avançat fins al 4 sense acabar de tenir assolit el 3.”
És una inquietud molt habitual entre les mestres: com podem anar avançant en la construcció del sentit numèric? I ens recorda que, als 4 anys, els aprenentatges matemàtics no avancen en una sola direcció, sinó que conviuen i es reforcen mútuament. I que és normal que alguns infants encara no dominin el comptatge o la correspondència manual.
El comptatge acústic (dir el nom dels nombres en ordre), el comptatge resultatiu (assignar una paraula a cada objecte i saber que l’última paraula que s’ha dit designa el total del conjunt) i la grafia de cada nombre no es treballen l’un darrere de l’altre com si fossin esglaons, sinó que es construeixen simultàniament en les diverses situacions que ens trobem a l’aula, en les propostes guiades, en el joc lliure i en la vida quotidiana.
Per això, i tornant al dubte concret, en el primer taller de nombres d’I4 no esperem que tots els infants dominin totes aquestes destreses. Al contrari, aquests tallers ens permeten enfocar-nos a treballar un nombre i, a la vegada, detectar què necessitem reforçar: el comptatge acústic?, la coordinació oculomanual?, el reconeixement i ordre de les grafies?… O tot plegat? Sigui com sigui, som-hi!
Vegem un exemple a partir d’una de les activitats d’aquest taller:
Imaginem un joc senzill, amb gots opacs i ossets de plàstic (o qualsevol altre material que tingueu a l’aula). Posem sota els gots diferents quantitats d’objectes (2, 3 i 4) i demanem als infants que descobreixin quin got en té més. Després, els proposem ordenar els gots de menor a major i relacionar-los amb les targetes dels nombres corresponents.
Tot seguit, mostrem ràpidament una imatge amb punts (com els d’un dau), la tapem al cap de pocs segons i demanem als infants que representin amb els seus objectes la quantitat que han vist. Aquí entra en joc el subitizing: reconèixer la quantitat d’un cop d’ull, sense comptar.
Fixeu-vos com, en una seqüència d’activitats curteta, els infants ja reconeixen quantitats fins al 4 (revisant els grups de 2 i de 3), connecten la quantitat amb la grafia corresponent i reconeixen quantitats de cop (subitizing). Tot això passa alhora i es reforça mútuament.
I el més bonic i important és que aquestes experiències no es queden en aquesta activitat, sinó que es retroben al llarg de tot el dia: quan comptem els infants presents, quan repartim material, quan juguem al pati amb passos o salts, quan utilitzem daus i reconeixem les quantitats de les cares, etc. Les idees clau de les quals parlem (quantitat, grafia i paraula) apareixen i es revisen sempre en diferents contextos que tenen significat pels infants. Aquestes activitats conviden a practicar, i és així com els infants aniran guanyant seguretat.
No patiu, tornarem a parlar de numeració, perquè és un tema fascinant al qual li podrem treure molt de suc! Però, de moment, us deixo per aquí altres recursos que ja hem anat fent servir per si els voleu recuperar. Ja fa un temps, compartíem amb vosaltres aquest article sobre els inicis 👉 Quan i com entren els nens en el món dels nombres, emfatitzant l’etapa del 0 al 3. Avui hem avançat fins als 4 anys, i la Mequè Edo just acaba de publicar un nou article que parla sobre aquest tema. A més a més, també hem afegit un nou vídeo en aquest altre blog que parla de la grafia dels nombres 👉 Grafia dels nombres a infantil.
I a tu, que t’està cridant l’atenció a l’aula sobre la construcció del sentit numèric?
Et llegeixo!
Una abraçada!
Judith
