España 
Italia 
United States 
Brasil 
Chile
Ecuador
Mexico
Colombia
Perú
No et perdis el Fòrum Nexes 2026! La trobada anual on els líders educatius de tot Catalunya es reuneixen per debatre, reflexionar i construir plegats.
A principis de febrer, Sant Cugat del Vallès va ser escenari de la trobada d’equips directius més multitudinària fins al moment: més de 400 membres de la directiva de centres de tota Catalunya, Andorra i Balears. L’objectiu? Debatre sobre com liderar les transformacions educatives en moments de dificultat.
La jornada va comptar amb intervencions de referents de l’Educació, com Jordi Musons, director de l’escola Sadako de Barcelona; Coral Regí, biòloga i educadora, o Laura Morera, doctora en Didàctica de les Matemàtiques i responsable didàctica d’Innovamat.
Vols conèixer tot el que es va coure al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès, i quines van ser les principals reflexions de la jornada? Som-hi!
El sentit de la vida: lliçons de l’Àlex Roca
Fòrum Nexes va iniciar amb la motivadora intervenció a càrrec d’Àlex Roca, atleta i orador, sobre el sentit de la vida. Roca va remarcar la importància dels professors per ajudar els alumnes a superar reptes i aconseguir els seus somnis. “Durant la infància i l’adolescència, passem més hores amb els professors i les professores que amb la família i amics“.
L’atleta va remarcar durant la seva xerrada que, a la vida, “és important l’actitud amb què afrontem la nostra realitat”. No obstant això, apuntava: “Valoreu el fet d’estudiar, perquè a mi, la vida i la societat em van limitar”, fent referència al fet que no va poder completar els seus estudis d’Integració Social a causa de la seva discapacitat.
És per això que “s’hauria de promoure la formació en educació amb diversitat. A mi em passava que hi havia docents que tenien ganes d’aprendre per mi; l’empatia dels meus mestres va ser molt important. Jo vaig aprendre molt dels profes, i ells van aprendre amb mi“, assegurava. A més, va afegir: “Una de les raons per les quals vaig continuar lluitant va ser la meva família, però també per l’escola: pels professors, directors i totes les persones que van lluitar perquè avui sigui on soc”.
Els reptes que ha d’afrontar l’escola d’avui
La jornada va continuar amb la ponència de Jordi Musons, que va reflexionar sobre la necessitat de l’Educació d’evolucionar al mateix ritme de la societat, un fet que encara està lluny d’aconseguir-se. “Dediquem molts esforços en aprenentatges que no són productius, que no es tradueixen en les nostres vides personals ni laborals”.
Per poder visualitzar la ponència, accepta les cookies.
“Avui, ens enfrontem al repte de distingir entre què és real i què no. En educació, estem encallats en aquesta polaritat: hi ha ferms defensors de les teories transmissores, i altres que defensen les teories transformadores. El que no podem fer és quedar-nos aturats; hem de decidir com volem avançar“, assenyalava, afegint també que “l’escola es mou a una velocitat molt baixa, mentre que la societat avança a un ritme vertiginós. Aquí tenim l’obligació de continuar avançant, al ritme que puguem, però sense quedar-nos enrere”.
No obstant això, també ens trobem davant de grans dificultats, segons Musons, com la d’anticipar què necessitaran els infants del futur. “Necessitem posar el focus en habilitats que fins ara no hem treballat de manera organitzada, com la resiliència, l’empatia, l’autoestima o la confiança. I és essencial que tots ens impliquem en decidir què passa als nostres centres i a les aules, perquè els alumnes puguin practicar aquestes competències de manera natural en el seu dia a dia”.
Musons va destacar que els docents i, sobretot, els equips directius, impacten entre un 10% i un 30% sobre l’aprenentatge dels alumnes, i això és vital per generar el canvi de l’aprenentatge, en un moment en què “és urgent revisar els propòsits de les institucions educatives i buscar un canvi sistèmic”. Assegurant que totes les transicions comporten un moment de crisi abans que funcionin, va concloure: “l’escola no és el reflex de la societat, és el motor del seu canvi”.
I quines oportunitats i reptes tenen els equips directius?
La taula rodona de la jornada va comptar amb les intervencions de Coral Regí, biòloga i educadora; Eduard Vidal, director de FEP Sant Ramon i coordinador de la comissió pedagògica FEP; Patricia Rey, directora de l’escola Samuntada, i Lluís Rodríguez, director de l’escola Els Alocs.
Per poder visualitzar la ponència, accepta les cookies.
Els directius van coincidir en el fet que és primordial trobar l’equilibri entre mantenir l’statu quo de l’escola i virar cap al canvi, atenent les noves necessitats dels alumnes, dels docents i de la societat. “Mirant al passat no millorarem l’educació; les solucions van cap endavant”, assegurava Regí, que va alertar sobre un possible retrocés, destacant moviments tecnòfobs i tensions en l’ensenyament per la diversitat de l’alumnat i la qüestió lingüística. Lluís Rodríguez, per la seva banda, va afegir una reflexió sobre els límits del sistema: “Si vols, pots, però el context és important, i el sistema ens encotilla“.
Pel que fa al paper dels equips directius, es va subratllar la necessitat de donar confiança als docents. Patricia Rey va posar en valor la tasca dels mestres i la importància de reconèixer-la: “Per molts infants, l’escola és un oasi de felicitat i calma. Hi ha nens i nenes que no volen marxar, perquè tenen una realitat X. I, la feina que es fa a l’escola, la tasca docent, és magna, molt important“. “La nostra feina és, probablement, la millor del món. Tenim una gran responsabilitat”, accentuava l’Eduard Vidal.
Coral Regí va insistir que els líders han d’avaluar la realitat i acompanyar els equips per transformar situacions adverses. A més, va remarcar que l’escola ha de ser un espai d’acollida, especialment en un moment en què els alumnes tenen una baixa sensació de pertinença.
Finalment, es va parlar del vincle amb les famílies i la formació docent. Lluís Rodríguez va destacar l’esforç d’explicar el projecte educatiu de manera coherent a les famílies, mentre que Coral Regí va defensar una comunicació bidireccional: “Hem de saber escoltar. Escoltar no només amb les orelles, sinó també percebre” les inquietuds de les famílies.
Pel que fa a la formació, es va concloure que ha de ser útil, aplicable i sostenible en el temps perquè tingui un impacte real als centres.
El desafiament de l’aula matemàtica: que els alumnes tinguin fluïdesa
A aquest debat li va agafar el relleu la Laura Morera, doctora en Didàctica de les Matemàtiques i responsable didàctica d’Innovamat, que va parlar sobre la importància d’aconseguir que els alumnes pensin a l’aula. “Estem gestionant un canvi, i els canvis en Educació són processos llargs. No és fàcil transformar el sistema d’un dia per l’altre, i és possible que ara ens trobem en el punt de major resistència, on els resultats encara no es perceben clarament”. No obstant això, Morera demana paciència: “Fa molts anys que estem introduint millores en diferents àmbits, però aquests canvis necessiten temps per consolidar-se. Tot i això, no podem limitar-nos a esperar que el temps faci la seva feina; hem de continuar treballant per impulsar i acompanyar aquesta transformació“.
Morera va posar èmfasi a fer que els alumnes siguin fluids en matemàtiques: “És important que els alumnes no siguin només ràpids en fer qualsevol càlcul, i fer-lo bé. També han de ser flexibles: saber seleccionar l’estratègia adequada en cada cas, adaptar-la, aplicar-la a altres problemes”.
Per poder visualitzar la ponència, accepta les cookies.
Per a Morera, l’objectiu a l’aula de matemàtiques és construir coneixement. “El ser flexible s’aconsegueix entenent el contingut de manera profunda, veure d’on venen els algoritmes, saber quin sentit tenen”. El concepte de fluïdesa, remarcava, es pot veure com la figura d’un iceberg. “Sota qualsevol contingut específic matemàtic, hi ha tot un iceberg, una gran part del qual molts cops no es veu. A curt termini, veure només la superfície pot estar bé; però quan anem trobant operacions combinades o fraccions, si no entenem de manera profunda què hi ha sota l’iceberg, resoldre-les se’ns farà una muntanya”. Per això, deia, “hem d’entendre les operacions i poder-les fer de manera fluida: utilitzar les diferents estratègies i adaptar-les”.
Morera va voler concloure amb un to positiu: “Sempre hi haurà reptes a resoldre i sempre tindrem la voluntat d’anar més enllà. Volem evolucionar, avançar i impulsar el canvi, i si ho fem plegats, arribarem més lluny. L’objectiu és clar: transformar el món a través de l’Educació“.
El punt final a l’acte el va posar Gemma Verdés Prieto, directora general d’Alumnat del Departament d’Educació i FP, que va remarcar que la Generalitat està treballant per revertir els mals resultats a les proves internacionals i de Competències Bàsiques. “Totes les avaluacions tenen el seu revers: sabem on ens hi hem de posar“. La política va assenyalar que és crític aconseguir que les diferències entre estudiants no depenguin de factors externs, sinó de les mateixes capacitats, i que el sistema ha de ser equitatiu per garantir la igualtat i la inclusió. “No és hora de llepar-nos les ferides, sinó fer el que sabem fer. Estem acumulant deures“.
