Evidència sobre Innovamat: el que sabem avui

22/05/2026|6 min de lectura

Evidència sobre Innovamat: el que sabem avui

Quin impacte tenen els recursos d’Innovamat a les aules? És una pregunta que ens fem constantment, i que també ens fan sovint docents i famílies. Si tu també te la preguntes, en aquest article trobaràs una fotografia del que sabem avui sobre l’impacte de la nostra proposta a les aules.

Però l’avaluació de programes educatius no és quelcom senzill. Requereix temps, compromís i recursos. I requereix una mirada àmplia, on es mesuren resultats en proves estandarditzades, però també actituds, percepcions, qualitat d’implementació i anàlisi de contingut. En aquest article podeu llegir més sobre com entenem l’avaluació de programes educatius i per què els matisos són tan importants.

L’evidència al centre des del primer dia

Des que es va fundar Innovamat, ho vam tenir clar des del primer dia: cada decisió havia d’estar avalada per evidència científica. La investigació és present en com dissenyem les trajectòries d’aprenentatge, en com acompanyem els docents, en com analitzem el que passa a les aules i en com revisem la nostra proposta per seguir millorant.

Això implica posar la ciència al centre, però també tendir ponts entre la investigació i l’aula. Per això, des de l’inici, ens recolzem en el coneixement d’expertes en didàctica de les matemàtiques, com Cecilia Calvo i Laura Morera, i construïm una proposta que no només defineix què aprendre, sinó també com acompanyar els docents per fer-ho possible. Perquè el canvi en l’aprenentatge de les matemàtiques no arriba només amb els materials: arriba quan els docents tenen el coneixement, el suport i les eines per transformar el que passa a l’aula.

Si vols conèixer millor per què som una organització basada en investigació i com entenem l’evidència científica en educació, et convidem a llegir el següent article d’Andreu Dotti, director general d’Innovamat.

Per què la investigació necessita evidència científica

Una proposta amb base: què proposem i per què hauria de funcionar

Abans de saber si un programa té impacte, val la pena preguntar-se què proposa i com ho proposa. Els programes d’Innovamat es recolzen en principis teòrics i didàctics recollits al Llibre Blanc d’Innovamat, i aquests principis ja han estat objecte d’investigació. Per exemple, una anàlisi qualitativa de les guies didàctiques mostra que aquestes incorporen característiques associades a activitats matemàticament riques, com tasques que conviden a raonar, connectar idees, comunicar estratègies i participar en discussions matemàtiques amb sentit (llegeix l’article)

A això s’hi sumen revisions externes de contingut, processos d’adopció institucional i el treball amb experts i institucions educatives (llegeix l’article). Aquests elements no substitueixen els estudis d’impacte, però ajuden a valorar la coherència i la qualitat de la proposta des d’una mirada més àmplia.

Proves estandarditzades

Comptem amb diversos estudis que analitzen la relació entre l’ús de la proposta i els resultats de l’alumnat en proves de matemàtiques. I, encara que cada estudi té el seu disseny, el seu context i les seves limitacions, tots apunten en una direcció molt semblant:

A més, les mesures d’efecte observades se situen, en general, per sobre de l’habitual en estudis de programes educatius d’aquest tipus.

Estudis independents

Els estudis més rellevants són dues avaluacions independents, liderades per equips externs: una a Rio de Janeiro, a càrrec de Germina, i una altra a Nova Jersey, a càrrec de WestEd. En ambdós casos, Innovamat no va dissenyar les proves ni va dur a terme les anàlisis principals, la qual cosa redueix el possible conflicte d’interès i augmenta la confiança en els resultats.

A Nova Jersey (Estats Units), WestEd va realitzar un estudi quasi-experimental amb grups aparellats. Com que no era possible assignar aleatòriament quines escoles utilitzarien Innovamat, WestEd va comparar estudiants que utilitzaven Innovamat amb estudiants similars d’altres escoles que no l’utilitzaven. Per fer-ho, va usar dades externes de la prova LinkIt!, una avaluació que els districtes ja utilitzaven de manera habitual. La mostra final va incloure 910 estudiants: 455 amb Innovamat i 455 en el grup de comparació.

Després de dos anys d’implementació, WestEd va trobar una diferència estadísticament significativa a favor del grup Innovamat, amb una mesura d’efecte d’al voltant de +0,2 desviacions estàndard. Segons el marc de Kraft (2020), una mesura d’efecte igual o superior a 0,20 pot considerar-se gran en estudis educatius aplicats, comparable als programes que solen considerar-se d’alt impacte en la literatura internacional. Aquest estudi ha estat revisat per avaluadors externs i ha obtingut una categorització Tier III (evidència prometedora) a Evidence for ESSA (llegeix l’article).

A Rio de Janeiro (Brasil), Germina va avaluar l’impacte d’Innovamat en escoles públiques mitjançant un disseny experimental amb aleatorització estratificada i anàlisi de diferències en diferències. En la primera fase de l’estudi, 5 escoles van començar a utilitzar Innovamat i 34 van quedar com a grup de control. Després de dos anys d’implementació, l’alumnat de les escoles amb Innovamat va millorar més que el grup de control: la mesura d’efecte va ser de +0,16 desviacions estàndard a 2n de primària i de +0,20 a 3r de primària. Ambdós resultats van ser estadísticament significatius. Aquest estudi s’alinea amb la lògica d’evidència forta (Tier I) segons ESSA, en incorporar assignació aleatòria (llegeix l’article).

El canvi arriba en el segon any

Els dos estudis, a més, mostren una evolució molt semblant. Durant el primer any encara no s’observa un impacte clar en els resultats acadèmics; les millores apareixen després de dos anys d’ús. Aquest patró encaixa amb una idea clau: quan un programa implica canvis profunds en la manera d’ensenyar i aprendre matemàtiques, l’impacte no sol ser immediat. Primer canvien les pràctiques d’aula; després, si la implementació es consolida, poden aparèixer millores en els resultats.

Estudis interns

A més d’aquestes avaluacions independents, comptem amb estudis interns que també mostren una relació positiva entre l’ús d’Innovamat i els resultats en proves de matemàtiques.

Per exemple, en una adaptació de la prova TIMSS a Mèxic i Espanya, amb més de 4.000 alumnes analitzats, els estudiants d’escoles que utilitzaven Innovamat van obtenir millors resultats que els d’escoles que utilitzaven altres propostes educatives (llegeix l’article). L’estudi també explicita les seves limitacions: no hi havia assignació aleatòria i no sempre es disposava de dades prèvies equivalents per comparar els grups.

A Espanya, els resultats de la prova ConMat mostren una associació positiva entre més anys d’experiència amb Innovamat i millors resultats en matemàtiques, amb una mostra de desenes de milers d’alumnes (llegeix l’article). I el programa Artist va mostrar millores rellevants en fluïdesa aritmètica en alumnat amb baix rendiment: el 81 % de l’alumnat que va rebre la intervenció va sortir de la franja de baix rendiment, davant el 53 % del grup sense intervenció (llegeix l’article).

La lectura conjunta és important. Cap estudi, per si sol, tanca la pregunta sobre l’impacte d’Innovamat. Però diferents estudis, en diferents territoris, amb diferents proves i liderats per equips diferents, dibuixen una història coherent: quan Innovamat s’implementa de manera sostinguda, s’observa una relació positiva amb els resultats en matemàtiques.

Actituds i motivació

Els resultats acadèmics no són l’única variable rellevant. Si volem entendre com funciona un programa educatiu, també hem de mirar què passa amb la motivació, la participació i la relació de l’alumnat amb les matemàtiques.

En aquest punt, l’evidència és més preliminar, però apunta a canvis positius. Un estudi intern mostra una correlació positiva entre l’ús d’Innovamat i la motivació intrínseca cap a les matemàtiques, encara que no s’observen diferències clares en altres variables, com l’ansietat matemàtica (llegeix l’article). A més, els dos estudis independents recullen percepcions docents coherents amb aquesta idea: ja durant el primer any, els docents descriuen més participació, més discussió matemàtica i una major implicació de l’alumnat.

Percepció del professorat

La percepció docent és especialment important perquè Innovamat no actua com una intervenció aïllada sobre l’alumnat, sinó a través de la pràctica del professorat. Per això, entendre com viuen els docents la proposta ajuda a interpretar millor els resultats.

En general, els docents descriuen una experiència positiva amb el programa, i aquesta valoració tendeix a millorar especialment del primer al segon any d’ús (llegeix l’article que analitza respostes de més de 7.000 docents). Aquesta dada encaixa amb l’observat en els estudis independents: el primer any sol ser un període d’adaptació, mentre que el segon permet consolidar rutines, guanyar seguretat i aprofitar millor els recursos.

Els estudis de Germina i WestEd també mostren canvis en les pràctiques d’aula. Els docents declaren utilitzar més recursos físics i digitals, oferir més feedback estructurat i promoure un ensenyament més actiu i centrat en l’alumnat, on raonar, explicar estratègies, discutir idees i justificar procediments passen a ser el centre de la classe. Aquests canvis no són un detall menor; són precisament els mecanismes que, segons la teoria de canvi, haurien d’aparèixer abans d’observar millores estables en els resultats.

Seguir aprenent per seguir millorant

En educació, l’evidència no serveix per tancar converses, sinó per obrir-les amb més rigor. Ens ajuda a entendre què està funcionant, quines condicions fan possible aquest impacte i quins aspectes hem de seguir revisant per acompanyar millor docents i alumnat.

Per això, a Innovamat no entenem la investigació com quelcom extern a la proposta, sinó com a part del propi procés de millora. Perquè posar la ciència al centre també significa acceptar que sempre hi ha alguna cosa més a aprendre.

Avui, els estudis disponibles apunten en una direcció clara. Quan s’implementen els recursos d’Innovamat de manera sostinguda, apareixen canvis positius en els resultats, en les pràctiques d’aula i en la manera en què docents i alumnes viuen les matemàtiques. I aquest és, precisament, el nostre compromís, el de seguir construint una proposta cada vegada més sòlida, més útil i més connectada amb el que passa cada dia a les aules.

Selecciona la teva regió

Selecciona tu estado e idioma