España 
Italia 
United States 
Brasil 
Chile
Ecuador
Mexico
Colombia
Perú
Judith Fábrega, mestra d’educació infantil, doctora en «curriculum and instruction» per la University of Florida
Judith Fábrega ha dedicat la seva trajectòria a construir ponts entre l’aprenentatge matemàtic i l’educació a l’etapa d’infantil. És una ferma defensora de trencar mites i demostrar que, per als més petits, aprendre matemàtiques és una experiència rica, profunda i fonamental per assentar les bases que donaran sentit a tot el seu desenvolupament futur.
Judith, com vas decidir dedicar-te a l’educació matemàtica a l’etapa d’infantil?
Sempre havia sabut que volia ser mestra d’infantil. Però, al meu últim any d’institut, el meu professor de matemàtiques, que també era el meu mentor, em va dir: “Judith, tens unes notes excel·lents, ets molt bona en mates. Per què ho malgastes? Per què no fas la carrera de Matemàtiques?”. Aquella va ser la primera vegada que algú em va fer sentir que l’educació infantil “era insuficient”.
Vaig començar matemàtiques i m’encantava, era un repte molt divertit, però no em veia sent professora d’institut; el meu cor em deia que havia d’estar amb els més petits. A meitat de carrera em vaig passar a Educació Infantil i des del primer dia vaig veure que aquell era el meu lloc.
I com vas aconseguir unir aquests dos mons?
Un cop a la carrera d’educació infantil, em vaig adonar que moltes de les meves companyes de carrera i futures mestres odiaven les matemàtiques. Havia passat d’un món (el de matemàtiques) on l’etapa d’infantil no existia, a un altre on les mates s’odiaven. Sabia que, si no els agradaven, difícilment les portarien a les seves aules. Allà vaig trobar la meva passió: havia de fer de pont i portar unes matemàtiques riques i significatives a l’etapa d’infantil.
Què vol dir exactament “fer matemàtiques” amb infants de 3, 4 i 5 anys?
Vol dir aprofitar allò que els infants ja fan de manera natural: descobrir, provar i fer preguntes. Ells són curiosos per naturalesa i constantment pregunten “per què?”. Fer matemàtiques a infantil és resoldre problemes, deixar-los explorar i fer servir aquestes preguntes per guiar-los, en lloc de donar-los la resposta directament.
Si volem que entenguin un triangle, no els hem de dir simplement “això és un triangle”, sinó proporcionar-los els materials perquè, de manera guiada, en descobreixin les característiques i, després, ajudar-los a donar nom al que han après.
Quins mites cal desmuntar actualment sobre l’aprenentatge de les matemàtiques a infantil?
El mite més estés és creure que a l’etapa d’infantil “no fem matemàtiques”, pensant que l’aprenentatge real ja arribarà a primària o secundària. I això no és cert: fem matemàtiques molt importants i profundes. Aquesta primera trobada és vital per determinar com es veuran ells mateixos en un futur.
Fa poc, en una formació als Estats Units, una mestra em va dir: “No m’agraden les matemàtiques, per això ensenyo a infantil”. Aquesta frase em va trencar el cor, perquè implica una percepció negativa d’ella mateixa que segurament transmetrà als seus alumnes i perquè redueix l’aprenentatge matemàtic d’infantil a un pur tràmit.
Quin és l’origen de l’angoixa matemàtica que senten moltes persones?
Els infants no neixen amb angoixa matemàtica ni tenen por a equivocar-se. Aquesta angoixa es desenvolupa a través de les interaccions amb els adults, quan interioritzen la idea que en matemàtiques només es pot ser “correcte” o “incorrecte”.
Recordo observar una aula on els infants classificaven blocs lògics. La mestra li va preguntar a un alumne: “Per què has posat aquesta peça aquí?” amb la intenció que argumentés. Però l’infant es va paralitzar i de seguida va voler canviar-la de lloc; ell ja havia assumit que si la mestra li preguntava “per què”, era perquè s’havia equivocat. Hem de centrar-nos més en el raonament i no només en el resultat final.
Parles molt del joc a les teves formacions. Quina importància té a l’aula?
No hauríem de separar el “temps de joc” del “temps d’aprenentatge”. L’estona de joc és, en realitat, una estona d’aprenentatge. Jugar és la manera com els infants es comuniquen, aprenen i entenen el món. Les mestres ens hem de posar les nostres “ulleres matemàtiques” i veure quina matemàtica podem extreure del seu joc, ja sigui de manera lliure o guiada.
Com a societat, quins reptes tenim avui dia amb els infants?
Em preocupa molt la irrupció de la tecnologia en el seu joc lliure. Tinc un fill de 10 anys i he vist com ha canviat la manera en què els nens es relacionen avui en dia. Els infants necessiten temps per ser infants: necessiten jugar a l’aire lliure, enfilar-se als arbres i, molt important, necessiten avorrir-se. L’avorriment és el motor de la creativitat.
A les famílies sempre els dic: no us preocupeu tant per fer-los fer deures a casa, jugueu amb ells, feu jocs de taula, llegiu contes o cuineu junts, on hi ha moltíssimes oportunitats matemàtiques.
Com t’imagines la teva aula d’infantil ideal?
Per començar, una aula amb menys alumnes, per poder dedicar temps de qualitat a crear un vincle real amb cadascun d’ells. També m’imagino una classe sense portes, on l’interior i l’exterior siguin un mateix espai d’aprenentatge on els infants puguin sortir lliurement. Un espai ple de llum on se sentin segurs i benvinguts per escollir què volen fer.
Què li diries a una mestra que tot just comença?
Que confiï en ella mateixa i en els seus alumnes. Si tu et sents capaç i confies que ells també ho són, tot flueix. Estimar els teus alumnes no és fer-ho tot per ells, és saber que són capaços de fer coses difícils. No serà perfecte el primer dia i és normal; l’important és intentar-ho a poc a poc i tenir cura els uns dels altres.
Per acabar, quina ha estat la classe de la teva vida?
Qualsevol aula on soc present es converteix en la classe de la meva vida en aquell moment. Però en recordo una d’especial: les meves primeres pràctiques universitàries en una aula de dos anys. Veure com aquella mestra confiava en els alumnes i els donava llibertat i espai per ser ells mateixos, va canviar per complet la meva manera d’entendre l’educació.
Lectures relacionades
