España 
Italia 
United States 
Brasil 
Chile
Ecuador
Mexico
Colombia
Perú
Cathy Williams «En l’ensenyament de les matemàtiques, el poder de l’encara és transformador»
🎥 Accepta las cookies i activa els subtítols per gaudir de l’entrevista.
Fa més de tres dècades que estàs enfocada a canviar la manera en què el món viu les matemàtiques. Parla’ns de la teva trajectòria.
Vaig començar com a professora d’institut a Califòrnia, després vaig ser directora de matemàtiques en un districte escolar i, juntament amb Jo Boaler, vaig cofundar Youcubed, el projecte de la Stanford Graduate School of Education que promou una visió creativa i humana de l’ensenyament matemàtic. He dedicat tota la meva vida professional a posar la recerca i la neurociència al servei de l’infinit potencial de l’alumnat.
Mirant enrere, quins moments et van fer adonar que les matemàtiques es podien ensenyar —i viure— d’una forma tan diferent?
Quan vaig començar a ensenyar, treballava en un institut amb alumnes la primera llengua dels quals no era l’anglès. La dinàmica de classe va canviar el dia que els vaig demanar que m’expliquessin la seva manera d’arribar al resultat. Vaig aprendre moltíssim d’ells.
Més endavant, ja com a directora del districte escolar, em vaig dedicar a la formació de mestres. Allà vaig tenir una experiència transformadora: cinc dies de treball amb vint-i-cinc docents en una zona rural de Califòrnia, on es parlaven vint idiomes diferents. Va ser una de les experiències més màgiques de la meva carrera.
Totes dues situacions em van marcar i em van ensenyar el poder de les matemàtiques quan es construeixen des del comunitari.
Tendim a pensar en les matemàtiques com a un exercici individual. Per què insisteix tant en la dimensió col·lectiva?
Les matemàtiques ens ajuden a parlar de com veiem el món, i aquesta visió la construïm treballant junts. Les matemàtiques són un veritable espai per jugar, on la col·laboració i la comunicació són essencials. És com baixar al pati. Si aconseguim reunir-nos, plantejar bons problemes, obrir les converses adequades, aportar la recerca en didàctica i neurociència…, tot això ens ajuda a pensar i jugar matemàticament en un entorn segur, perquè haurà quedat clar que la forma en què cadascú veu les coses importa.
A les aules, fins i tot entre els professors, sentim sovint la frase «No soc una persona de matemàtiques». Per què creus que és tan comuna i com podem ajudar alumnes —i mestres— a desaprendre-la?
Molts mestres no recorden experiències positives amb les matemàtiques quan eren nens, i això és terrible. Som producte d’un sistema. El que realment ajuda mestres i alumnes a canviar aquesta mirada són unes matemàtiques més «juganeres», més amables; també plantejar problemes de terra baix i sostre alt que els permetin creure que la seva manera de veure les coses importa de debò.
Així, tots podem fer matemàtiques?
Rotundament sí. Durant anys, als Estats Units es creia que algunes persones naixien amb un «cervell matemàtic» i altres no. Això és completament fals. Si un nen no aconsegueix resoldre un problema, no hi ha cap raó per pensar que no té un cervell matemàtic. De fet, si creiem que no podrà fer-ho, som nosaltres qui hem de canviar la mirada. Com a adults, és el nostre deure descobrir quin tipus de suport necessita aquest nen per apropar-se al problema. Ell està exactament on ha d’estar en el seu camí! Simplement, no està preparat per resoldre’l d’aquesta forma… encara. En l’ensenyament de les matemàtiques, el poder de l’encara és transformador.
Si poguessis canviar una cosa sobre com la societat percep les matemàtiques, quina seria?
La meva veritable esperança és que un dia puguem entrar en un Starbucks o qualsevol cafeteria i la gent no vulgui sortir corrent si sorgeix una conversa sobre matemàtiques. M’encantaria viure en un món on tothom sap que és capaç de pensar matemàticament, on una xerrada sobre matemàtiques no desperta vells records de por o frustració. Qualsevol cosa que ens apropi a aquest escenari serà benvinguda. Vull ajudar els nens i nenes a créixer confiant en el seu potencial matemàtic.
Quines coses al teu voltant t’han donat esperança últimament?
No només cada vegada hi ha més recerca, sinó que a escala social percebo un canvi profund en com pensem què són les matemàtiques. La gent confia cada vegada més en el seu jo matemàtic. És una nova forma d’estar al món.
