España 
Italia 
United States 
Brasil 
Chile
Ecuador
Mexico
Colombia
Perú
Una mirada global per transformar l’educació matemàtica: aprenentatges des del congrés SRCD 2025
Minneapolis, tres dies intensos de primavera, milers d’investigadors i una passió compartida: entendre com creixem, aprenem i ens desenvolupem com a infants i adolescents. Així ha estat la conferència biennal de la Society for Research in Child Development, una de les cites més rellevants a escala internacional sobre el desenvolupament infantil. I enguany, hi hem tingut el privilegi de participar-hi amb la presentació d’alguns estudis vinculats a Innovamat.
El congrés reuneix perfils molt diversos: psicòlegs, educadors, neurocientífics, sociòlegs, investigadors cognitius, investigadors clínics, economistes… Tots compartint mirades per abordar una realitat complexa i interconnectada. I com no podia ser d’altra manera, el nostre focus s’ha centrat sobretot en l’educació matemàtica. Ara bé, parlar d’educació matemàtica avui no té sentit sense parlar d’equitat, de motivació, de benestar, d’inclusió o de context.
Així doncs, entrem a parlar sobre els temes que més s’han tractat en l’educació matemàtica. Som-hi!
8 ponències que ens inspiren del congrés SRCD 2025
L’equitat, al centre del debat
Una de les primeres idees que es va posar sobre la taula al llarg de diverses sessions va ser la necessitat de situar l’equitat com a eix vertebrador de qualsevol proposta educativa.
Es va parlar de desigualtats per motius demogràfics, de barreres socioeconòmiques, d’educació inclusiva, multilingüisme i de com fer front a les dificultats d’aprenentatge. Al llarg de tota la conferència, es van abordar les desigualtats estructurals com la pobresa i el paper de l’educació per equilibrar les oportunitats, tal com es va posar de manifest a la xerrada presidencial de la Prof. Vonnie McLoyd.
De la recerca a l’aula (i viceversa)
Una altra gran pregunta que va emergir en diverses conferències va ser com fem arribar el coneixement científic a les aules. Però també, de la mateixa manera, com fem que la realitat educativa inspiri a la recerca.
Es va parlar sobre dificultats estructurals i es van proposar idees per construir ponts entre els equips docents i les famílies. Per exemple, potenciar les actuacions pedagògiques a la pràctica perquè es promogui realment un aprenentatge personalitzat.
El valor de la recerca formativa
Un altre concepte clau que va aparèixer en diverses xerrades va ser la distinció entre recerca formativa i sumativa.
Massa sovint, es posen tots els esforços a demostrar si una proposta té o no impacte en els resultats. Però què passa si no s’implementa correctament? La recerca formativa ens ajuda a entendre què passa durant el procés, i a fer millores abans de mirar només els resultats finals.
Això és precisament el que van remarcar els investigadors de WestEd, institució de recerca amb qui actualment col·laborem: no n’hi ha prou amb saber si un programa funciona, cal entendre com s’implementa per garantir que els resultats siguin realment significatius.
El model RTI: intervenció, seguiment i resposta
El model RTI (Response To Intervention) continua sent el marc referent per donar suport a alumnes amb dificultats d’aprenentatge: cribatge universal, intervencions focalitzades, seguiment continuat, i anàlisi de la resposta dels infants per ajustar la proposta.
Es van presentar força estudis que utilitzen aquest marc, com ara les intervencions sobre el sentit numèric desenvolupades per l’investigador Ben Clarke, amb qui vam poder parlar després de la seva xerrada. Ens va interessar especialment veure intervencions molt concretes en matemàtiques sobre aspectes com el sentit numèric, el sentit de les fraccions o el vocabulari matemàtic.
Bones pràctiques que es repeteixen
Tot i la diversitat de contextos i enfocaments, va haver-hi consens en algunes bones pràctiques en l’ensenyament de les matemàtiques.
Segons els principis de la ciència de l’aprenentatge, els estudiants es beneficien de l’ús de múltiples representacions, el model CRA (Concret–Representatiu–Abstracte) o la pràctica entrellaçada. Són principis molt alineats amb la proposta d’Innovamat. La Prof. Nancy Jordan va presentar exemples concrets aplicats a una intervenció sobre fraccions per a estudiants amb baix rendiment, que ha demostrat tenir un impacte positiu.
Pensament computacional i primera infància
Un altre aprenentatge que ens vam emportar va ser comprovar com el pensament computacional, fins i tot en etapes molt inicials com infantil, pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament global dels infants. Es tracta d’un camp que segueix creixent i que obre noves vies d’exploració educativa. Un estudi presentat pel Dr. Weipeng Yang i el seu equip de la Universitat d’Educació de Hong Kong (ECE EdUHK) mostra com el treball en pensament computacional en aquestes primeres etapes pot generar impactes positius en diversos àmbits del desenvolupament.
Gènere, estereotips i mentalitat de creixement
És un fet: els estereotips de gènere ja són presents a primària i poden influir en les aspiracions i interessos acadèmics dels infants.
Una de les intervencions més destacades va mostrar com fomentar una mentalitat de creixement pot ajudar a trencar amb aquestes creences. Això sí, mesurar aquesta mentalitat i les creences dels infants continua sent un repte metodològic important. Aquestes qüestions van ser abordades per Seowoo Kim i Kyong-sun Jin de la Sungshin Women’s University, així com per Lin Bian de la University of Chicago, que van presentar estudis centrats en la relació entre gènere, creences i expectatives
Adolescents, motivació i decisions educatives
També es va parlar de les creences motivacionals dels adolescents i de com aquestes influeixen en les decisions sobre si continuar o no amb itineraris de matemàtiques o ciència. Diversos estudis ens recorden la importància de l’acompanyament emocional i cognitiu en aquestes etapes clau. Un exemple destacat és l’estudi presentat per Emily Rosenzweig, que aprofundeix en com aquestes creences poden condicionar l’itinerari acadèmic i com les famílies i el professorat poden influir-hi positivament.
La nostra aportació: RTI i mentalitat de creixement
Des d’Innovamat vam presentar dues investigacions pròpies.
D’una banda, una intervenció per a primeres edats basada en el model RTI. De l’altra, un estudi a cicle mitjà per fomentar una mentalitat de creixement i reduir l’ansietat matemàtica. Ens fa molta il·lusió formar part d’una comunitat científica que es fa preguntes semblants a les nostres. Podreu trobar més sobre la nostra recerca en aquest enllaç.
Ens emportem…
Ens emportem idees, aprenentatges, contactes i moltes ganes de seguir col·laborant per millorar l’educació matemàtica des de l’evidència i el compromís.
I, és clar, tampoc no vam perdre l’oportunitat de passejar per Minneapolis: descobrir racons plens d’història, compartir converses informals fora del congrés i gaudir de la complicitat que neix en aquests espais menys formals.
Perquè crear connexions humanes i comunitats compromeses és essencial per a que la recerqui avanci i ens continuï ajudant a entendre el món i transformar-lo!
