Per què la bretxa socioeconòmica de l’OCDE no s’ha reduït: un canvi de mesura, no de resultats a PISA 2025

Marc Colomer|22/09/2026|5 min de lectura

Amb la col·laboració de: Eudald Correig, Lucas Gortazar, Lucía Cobreros, Isaac Sayol

Per què la bretxa socioeconòmica de l’OCDE no s’ha reduït: un canvi de mesura, no de resultats a PISA 2025

El context: el que va publicar l’informe PISA 2025

El 8 de setembre, l’OCDE va publicar els resultats de l’edició de PISA 2025. Els resultats van mostrar una gran caiguda del rendiment de l’alumnat dels països de l’OCDE, i van situar la mitjana de l’OCDE en els valors més baixos de totes les edicions de PISA des de l’any 2000.

El Volum I de PISA 2025 (OCDE) assenyala que el descens va ser especialment acusat entre l’alumnat de famílies benestants, i que això va fer que la bretxa de rendiment entre l’alumnat socialment afavorit i desafavorit es redúis entre 2022 i 2025 en nombrosos països —entre ells, Espanya—. En concret, la caiguda mitjana del quartil socioeconòmic més alt va ser de 14 punts en matemàtiques, 7,7 en ciències i 20,7 en lectura: molt superior a la dels altres tres quartils, que van caure 3,1 punts de mitjana en matemàtiques, 6,5 en lectura i en ciències fins i tot van millorar 4,4 punts.

L’informe assenyalava que es tractava d’«un nou fenomen» d’alumnat de famílies relativament benestants i amb dificultats acadèmiques, sense entrar en les causes que poguessin justificar aquest nou patró. Aquest «nou fenomen» ha tingut un ampli impacte científic i mediàtic a escala global i ha alimentat nombroses hipòtesis sobre les seves causes potencials, incloent-hi la de l’ús més gran d’intel·ligència artificial a les llars més benestants.

Troballes de l’estudi de l’Innovamat Research Lab

El document de treball mostra que el declivi observat en l’alumnat més afavorit s’explica per un canvi en l’eina amb què l’OCDE mesura el nivell socioeconòmic de l’alumnat. No obstant això, mesurada de manera comparable al llarg del temps, la bretxa socioeconòmica no s’ha reduït, i el 2025 assoleix el seu nivell més alt de l’última dècada.

L’OCDE va introduir diversos canvis per mesurar l’Índex Social, Cultural i Econòmic (ISEC, ESCS per les seves sigles en anglès) de l’alumnat en l’edició de 2025. Aquest índex es calcula com una mitjana aritmètica de tres components: educació dels pares, ocupació laboral dels pares i un índex d’un ampli grup de béns a la llar. Dins de l’índex de béns de la llar, el qüestionari de 2025 va eliminar onze ítems, entre ells les vuit preguntes sobre tipus de llibres a casa, les més relacionades amb l’aprenentatge. En el seu lloc, els va substituir per nous ítems relacionats amb les condicions de vida (habitació d’hostes, sistema de seguretat, piscina, aigua corrent o llum elèctrica), gairebé universals a l’OCDE i amb menys relació amb el rendiment acadèmic.

Amb tot, aquesta modificació va fer que l’índex de 2025 deixés de ser comparable amb el de 2022. El canvi de mesura va fer que una proporció remarcable d’estudiants amb bons resultats a PISA i un capital cultural alt, però unes condicions de vida més baixes, no apareguessin en el quartil alt socioeconòmic a PISA 2025 (i sí que ho haurien fet en edicions anteriors). Al seu torn, alumnat amb pitjors resultats i capital cultural més baix, però amb condicions de vida més altes, els van substituir en el grup socioeconòmic més alt. Com a conseqüència d’aquests canvis, la caiguda observada el 2025 amb l’índex socioeconòmic publicat a l’informe va ser més gran que en la resta de grups. Encara que el mateix Informe Tècnic de PISA 2025 advertia que l’índex de 2025 no és comparable amb el dels cicles anteriors, el Volum I compara totes dues estadístiques.

Adaptar aquests índexs té sentit quan les societats i les seves condicions de vida canvien, però per fer comparacions entre anys, calia fer ajustos metodològics. És lògic que la manera en què mesurem les situacions socioeconòmiques en què creix l’alumnat s’actualitzi a mesura que les economies i societats canvien: és el que ha passat en cada edició de PISA i, en aquest sentit, això no és cap novetat. En cap cas l’objectiu d’aquest paper és fer una valoració de les mesures de l’estatus socioeconòmic proposades per l’OCDE en aquesta edició, sinó comparar de manera fiable l’evolució del rendiment per grups socioeconòmics al llarg del temps.

La pregunta a la qual responem és què passa amb la caiguda de resultats per grup socioeconòmic quan es mesuren amb un índex realment comparable entre edicions. En reconstruir l’ESCS (ISEC) utilitzant les microdades públiques i una metodologia comparable amb la de l’OCDE, l’estudi troba que: