España 
Italia 
United States 
Brasil 
Chile
Ecuador
Mexico
Colombia
Perú
Califòrnia dona la benvinguda als materials d’Innovamat per a les seves escoles
L’Estat de Califòrnia recomana oficialment els materials d’Innovamat per a les seves escoles públiques. Després d’una detallada revisió per part d’un comitè del Departament d’Educació, els nostres recursos s’han incorporat a la llista de materials recomanats per les escoles públiques de l’Estat. Un reconeixement que ens omple d’orgull i que volem celebrar amb tota la comunitat!
Ens apassiona ajudar a més alumnes arreu del món a pensar matemàticament. Però aquest pas cap a les escoles californianes té un valor especial per a nosaltres. Sabeu per què? Perquè és precisament dels Estats Units d’on hem rebut una influència molt positiva en educació matemàtica.
Ara bé, què és exactament un procés d’adopció curricular? I què implica? Us ho expliquem!
Mestres de mestres
Parlar de matemàtiques és parlar de Grècia, Roma, l’Índia o la Xina… Però parlar d’educació matemàtica és, en bona part, parlar dels Estats Units. A finals dels anys vuitanta, i durant les dècades dels noranta i els dos mil, s’hi van viure grans canvis impulsats pel National Council of Teachers of Mathematics (NCTM).
Gràcies al NCTM, es va tornar a posar l’accent en la importància de raonar, connectar idees, representar i argumentar com a bases de l’activitat matemàtica. Aquesta manera d’entendre l’aprenentatge s’ha anat estenent a escoles d’arreu del món, a associacions de mestres, congressos i universitats. De fet, molts dels materials que avui fem servir a les nostres aules neixen, en part, d’aquesta tradició.
Una de les nostres cites de capçalera és “Qui s’atreveix a ensenyar no ha de deixar mai d’aprendre”. Per això, hem seguit de prop el congrés anual del NCTM i totes les publicacions que van fent recurrentment. En els darrers quatre anys no ens hem perdut cap edició! Hi hem conegut professors locals, referents en didàctica i autors reconeguts. I ens hem adonat que als Estats Units hi ha una gran tradició de col·laboració entre entitats estatals i regionals, així com organitzacions de professors de matemàtiques que impulsen nombrosos esdeveniments i espais d’aprenentatge compartit.
Una mirada al sistema educatiu dels Estats Units
Però dels Estats Units no n’hem après només de didàctica: també n’hem après molt del seu sistema educatiu. Un sistema que funciona de manera força diferent del nostre. Perquè no us perdeu en el laberint, aquí teniu un petit mapa:
Cada estat elabora un marc educatiu (en anglès, framework), un document didàctic que defineix com ha de ser l’ensenyament de les matemàtiques. Aquest marc es fonamenta en uns “estàndards”, és a dir, uns objectius d’aprenentatge que cal desenvolupar al llarg d’un curs, tant pel que fa als continguts com a la pràctica. El Framework indica que, per assolir tots aquests estàndards, cal tenir en compte diversos aspectes clau: trajectòries d’aprenentatge, Big Ideas, tasques inclusives, entre altres elements.
Les escoles s’agrupen en districtes escolars: una administració que gestiona diferents escoles d’un territori. Cada districte disposa del seu propi equip directiu, pressupost i estratègia, i pren decisions conjuntes sobre els materials curriculars, la formació docent i els programes de suport.
També és habitual que els alumnes tinguin més hores setmanals de matemàtiques, fet que permet dedicar temps tant a la comprensió com a la pràctica. Aquest temps addicional s’aprofita gràcies a una organització molt estructurada del dia a dia docent. En aquest context, la figura dels math coach té un paper fonamental. Són docents especialitzats en didàctica de les matemàtiques que donen suport directe al professorat dins dels districtes, d’una manera molt semblant als nostres formadors docents.
A més, el sistema posa un fort èmfasi en el seguiment individualitzat: més enllà del grup classe, es promou que cada alumne avanci al seu ritme mitjançant les anomenades hores d’intervenció, franges específiques per oferir reforç o atenció personalitzada quan cal.
I quan arriba el moment d’escollir els materials, tot aquest sistema es posa en marxa i s’activa un procés llarg i molt meditat.
L’Adoption: així s’escullen els materials
Escollir materials educatius és tota una aventura i varia molt d’un país a un altre. A Espanya, per exemple, cada escola tria els seus materials de manera autònoma, després d’un procés de reflexió i valoració. A Finlàndia, en canvi, és el mateix mestre qui decideix quins recursos utilitzar a l’aula, amb una gran llibertat pedagògica. En l’extrem oposat, hi trobem casos com el del Japó, on és l’Estat qui selecciona i estableix els materials oficials per a totes les escoles públiques del país.
I als Estats Units? Bé, allà són els districtes escolar els que fan la tria, però dins d’un sistema estructurat en què l’equip docent pot participar activament en aquest procés. Primer, les escoles fan proves pilot: comparen diferents opcions i recullen l’opinió del professorat. Després, els districtes debaten i prenen una decisió conjunta, sabent que aquell material s’utilitzarà durant la pròxima dècada, tota una generació d’alumnes!
I a més, en alguns estats, existeix un procés de recomanació oficial per part de l’Estat conegut com a Adoption. En aquest procés, un comitè d’avaluació revisa i avalua els materials presentats per diferents editorials. Després d’aquesta anàlisi, els materials que compleixen els criteris establerts s’inclouen en una llista de recursos recomanats per l’Estat, de manera que els districtes escolars poden triar entre ells a l’hora d’adoptar-los.
Aquesta decisió és important, ja que els materials seleccionats s’utilitzen habitualment durant un període de 7 a 10 anys.
El nostre viatge pels Estats Units
La nostra relació amb els Estats Units sempre ha estat estreta, pel fet que els membres de l’equip didàctic sempre hem assistit a formacions i congressos, com el congrés anual de l’NCTM, i hem estat molt pendents de publicacions i tendències.
A poc a poc, vam començar a col·laborar amb algunes escoles, a fer-hi formacions i, sobretot, a aprendre molt. Aquell intercanvi constant ens va portar a conèixer professionals extraordinaris com en Peter Liljedahl, autor del bestseller Building Thinking Classrooms amb qui compartim la mateixa passió per fer pensar matemàticament els alumnes.
Des d’aquells primers passos fins avui, la nostra aventura americana ha estat, sobretot, una història d’aprenentatge compartit. I és en aquest punt quan va arribar una gran oportunitat:
L’any 2023, l’Estat de Califòrnia va actualitzar el seu Mathematical Framework. Aquella actualització va obrir una oportunitat única: el 2024 es va iniciar un nou procés oficial d’adopció curricular, que finalitza aquest 2025.
I després de molts mesos de feina, i d’una avaluació detallada, va arribar el sí.
L’inici d’una nova etapa
Avui podem dir amb orgull que el Departament d’Educació de Califòrnia ha recomanat oficialment els materials d’Innovamat, la primera editorial catalana que donarà suport a diferents districtes escolars de Califòrnia.
Per a tot l’equip, aquest “sí” no és només un segell de qualitat, sinó també una gran abraçada a anys d’il·lusió, esforç i aprenentatge compartit entre docents, escoles, formadors i famílies. Ens emociona pensar que allò que va començar a les nostres aules, amb tants mestres somiant amb una educació més significativa, avui inspira també a qui ensenya a l’altra banda del món.
I així acaba aquesta història… o potser només comença. Perquè el camí no s’acaba a les aules de Califòrnia. Continuarem fent allò que millor sabem fer: ajudar als mestres i les escoles perquè l’aprenentatge de les matemàtiques tingui sentit a Barcelona, a Califòrnia i a qualsevol aula amb ganes d’aprendre.
