España 
Italia 
United States 
Brasil 
Chile
Ecuador
Mexico
Colombia
Perú
Estimades mestres,
En un parell de setmanes ja entrarem al desembre ✨, un mes que ens convida a mirar amb calma i a escoltar. Per això, en aquesta carta us vull convidar a entrar en algunes aules per observar i analitzar com els infants interpreten imatges plenes de detalls i significats, i com, a través de la conversa, comparteixen allò que veuen i donen forma a idees matemàtiques que neixen de la seva curiositat.
Veurem dos vídeos d’activitats curtes en gran grup en les quals podem identificar una gran riquesa matemàtica a través del diàleg. En tots dos vídeos veureu primer una aula d’infants de 3 anys, després una de 4 i, finalment, una de 5 anys.
Vídeo 1 – De qui és cada objecte?
En aquests vídeos podem observar com els infants defineixen les característiques dels personatges i dels objectes i en què es fixen per establir relacions. Però, més enllà de la descripció, és especialment interessant analitzar com argumenten les seves decisions.
En tots els grups apareixen moments en què els infants troben més d’una possible solució per a un mateix objecte i justifiquen per què pot encaixar amb diferents personatges. Aquesta multiplicitat de respostes és una finestra al pensament flexible i a la capacitat d’argumentar des de punts de vista diferents. Per exemple:
3 anys
Els infants expliquen que el pot de crema pot ser «crema del sol» o «sabó per la dutxa»; per tant, pot correspondre tant al personatge que va a la platja com al que es dutxa.
4 anys
Primer associen l’aigua només a «l’explorador», però després expliquen que «tots poden tenir set», ampliant la seva justificació i mostrant capacitat d’abstracció.
5 anys
Torna a aparèixer la idea de l’aigua com a recurs compartit: pot servir tant per al pintor, que neteja els pinzells, com per al granger, per regar les plantes.
Aquestes observacions ens permeten veure com, fins i tot a edats molt primerenques, els infants són capaços de fonamentar les seves decisions, establir relacions múltiples i sostenir el seu pensament amb raons pròpies.
Vídeo 2 – Memoria visual i posicions
En aquesta activitat, mostrem una imatge durant uns segons i després, entre tots, compartim què recorden. Després la tornem a mostrar, afegint preguntes que orienten l’atenció cap a elements que no havien aparegut o que permeten anar més enllà. Finalment, la mostrem una última vegada per comprovar allò que s’ha dit.
Aquesta seqüència —observar, recordar, verbalitzar, contrastar— és una excel·lent oportunitat per analitzar com evoluciona la precisió del llenguatge i del pensament matemàtic al llarg dels cursos:
3 anys
La conversa se centra principalment en la posició dels elements. Els infants comparen, situen i intenten precisar si un objecte és «al costat», «dins» o «a sobre» d’un altre.
4 anys
El llenguatge de posició relativa es consolida i s’amplia cap a altres àmbits: numeració (compten les estrelles de l’arbre) i geometria (descriuen les formes dels regals).
5 anys
La conversa inclou nous elements: apareixen nombres concrets (13 elements en total, 9 estrelles de 3 colors, 5 crics…), un vocabulari geomètric més precís (piràmide, esfera) i una descripció espacial més detallada (a sobre, darrere, al costat, dins).
El que emergeix aquí és un progrés en la manera com els infants incorporen nous conceptes matemàtics i enriqueixen el seu vocabulari. A mesura que avancen en els cursos, no només perceben, recorden i descriuen amb més precisió, sinó que fan servir paraules cada cop més específiques per expressar idees sobre nombre, forma, mida o posició.
Aquest desenvolupament del llenguatge matemàtic mostra com la conversa es converteix en un vehicle de raonament i representació, on les paraules ajuden a donar forma al pensament i construir coneixement compartit.
